Els uns i els altres

 Red Progresista.netxarxa de blocs sobiranistes Bloc col.lectiu. Qui són els uns? qui són els altres? d'on venim?
i el més important: cap a on anem?
Opinions sobre l'actualitat política de Catalunya,
una de les nacions més avançades d'Europa.... o no?.

La independència i les coalicions.

domingo | 14 Setembre, 2009 23:50 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net technorati.com

Arenys, diumenge 13/9/09, primer referèndum sobre la independència de Catalunya. Bona participació, excel.lents resultats. Eufòria en els cercles independentistes, rebuig lògic dels nacionalistes espanyols i un sorprenent desconcert en la resta de l'espectre polític català i espanyol.

Un entorn econòmic dificil, amb una greu crisi que cada dia afecta a més persones i que segueix posant en perill la pròpia continuitat del jove 'estat del benestar català', fa que la situació política sigui molt volàtil i que es produeixin 'moviments' bruscos en la societat. Coses que fa pocs mesos semblaven imposibles, demà podrien ser fets consumats.

És evident que Catalunya arrossega de fa molt temps una voluminosa llista de greuges, queixes, atacs, humiliacions, patiments, expolis, etc... que s'acumulen en el substrat més profund de l'ànima de molts catalans. malgrat tot, aquesta acumulació, pasa i creix de pares a fills amb l'esperança de que algun dia, els anhels col.lectius i les aspiracions ofegades es puguin fer realitat.

El referèndum d'autodeterminació d'Arenys, ha estat una primera catarsi, ha estat una petita espurna que ha donat prou llum com per a creure que aquesta llum podrà creixer i durar..... Durar per a quedar sempre encesa.

La política catalana dels darrers decenis, i el vot dels catalans, ens agradi o no, s'ha mogut entre el doble eix 'esquerra-dreta' i 'Catalunya-Espanya'. A Catalunya, qualsevol anàlisi polític que no contempli aquest fet i el doble eix, està condemnat a un estrepitós fracàs.

És cert que Catalunya pot obrir la via cap a la independència. La unica via posible és la democràtica, avui no hi ha cap altra. Però la democràcia no ve de sèrie... Hem de ser molt més forts i estar molt més units que ara per a poder lluitar, no serà fàcil. Aquesta força necessària només pot venir de les urnes i del carrer i això significa esforç, molt d'esforç i sacrifici. Els primers que han de fer l'esforç són els nostres representants i els partits. Els partits catalans, avui, despres del 13-S, s'han fet petits i estrets.

Els catalans que vulguin un Parlament amb una majoria favorable a la independència de Catalunya, s'han de trobar amb una unica papereta als col.legis electorals en les properes eleccions. Cal que d'immediat els partits i grups que tenen com a objectiu comú la independència de Catalunya, formin una coalició clara, potent i coherent que tingui el recolzament en bloc de tot els moviments independentistes. Aquesta coalició ha de ser molt més que una simple suma d'ERC, Reagrupament, les CUP i fins i tot l'EPM. Aquesta coalició ha d'aconseguir sumar als votants d'aquests partits i grups, si, però també ha de conseguir-ne d'exvotants del PSC, d'ICV i de CiU. Si els responsables dels partits no valoren aquesta opció o altres semblants, si no ens escolten, ens trobaríem devant de 2, 3 o fins i tot més paperetes independentistes diferents als col.legis electorals.... si és que hi anem. La espurna d'Arenys s'haurà apagat per molt més temps.

Estadistiques Webstats4U - Web site estadísticas gratuito
El contador para sitios web particulares
www.webstats4u.com

Comentaris

Balkanización

Scila | 15/09/2009, 09:28

Acabo de llegar de aquella parte de Europa, los Balkanes, y, pese a los años transcurridos del horroroso conflicto bélico, a uno se le cae el alma a los pies cuando ve el resultado de que unos cuantos iluminados- cuando no directamente interesados- en cada provincia, en cada comarca levantan y soliventan el ánimo nacionalista del pueblo llano, ajeno a esas maniobras de los líderes que aspiran a presidir una provincia, un pueblo o una aldea, e incluso a- por qué no- a auto nombrarse reyes de del barrio o de la escalera.
Cuanta ambición personal de muchos de esos líderes provoican situaciones extremas y de confrontación a base de caldear los ánimos e invocar heridas inexistentes.
No voy a convencerte, es claro, pero cuando todo apunta a que la unión hace la fuerza, cuando la ueropa unida- con todos los defectos de un Ente en construcción- está dando sus frutos... hemos de enzarzarnos aquí en una contienda fratricida que nos convierta en otros Balkanes, con estados del tamaño de mi barrio pero, eso sí, cada uno con su parlamento, su reyezuelo y su lengua única e irrenunciable, su ejercito, sus fronteras...
¡Hay que joderse! Con lo que está cayendo y sólo se os ocurre abandonar el barco lo antes posible con los aeropuertos, puertos, ferrocarriles y "normalizatzió" a cargo de los españoles de medio pelo que no tenemos derecho a quejarnos de agravios comparativos históricos puesto que, la falta de líderes carismáticos, nos ha sumido en la mediocridad de lo común, lo genérico, sólo somos españoles, pero no pertenecemos a la "nación" andaluza, manchega, extremeña...
Sois la zona de España posiblemente más vanguardista- el roce con Europa siempre ha sido más fácil para vosotros que para los mesetarios-, con la más potente indsutria, con uno de los mayores puertos y aeropuerto, con el mayor nivel de vida, cultural... ¿de qué os quejáis, qué os hemos robado? Hemos contribuido a vuestra riqueza, a elevar vuestro nivel sobre el resto con la mano de obra más barata y productiva, aportando con la inmigración compradores compulsivos de pisitos, neveras y seiscientos, aumentando vuestra población- como ahora hacen los emigrantes foráneos- se os aprecia y estima en todo el país, es más se siente una justificada admiración por lo catalán aunque haya chascarrillos y chistes al respecto como los hay de andaluces y gallegos.
De todas formas, si invocas la democracia para llegar a tus fines no olvides que Cataluña también soy yo, y el resto del Estado, debemos votar todos porque lo que está en juego es de todos, no sólo del sector independentista catalán, con ser respetable mientras merezca el respeto.
Que tengas un buen día compatriota, supongo que a tu pesar.

Per a Scila

Els uns i els altres | 15/09/2009, 18:02

Si la majoria d'espanyols, mantingués al mehys, un to semblant al teu, potser ens haguessim estalviat molts problemes. És evident que no estem d'acord en moltes coses, però també és evident, que si tots ens respectem, tot anirà molt millor, estiguem al mateix estat o no. Gràcies pel teu comentari.

Re: La independència i les coalicions.

Scila | 15/09/2009, 19:13

Gràsies per la teua compresiò, company. También conozco nacionalistas que no habrían sabido encajar mi punto de vista, lo que más me duele es que durante más de veinte años, casi toda mi vida, he sido federalista y ahora parece que defiende posturas de la caverna... Pero estoy convencido que el nivel de "independencia" de las nacionalidades históricas (como jode esta definición en cuanto a lo excluyente que resulta)es tan, tan alto como ninguna región de Europa la ha alcanzado dentro de un Estado histórico.Pero nunca se tiene suficiente, hay que tirar del hilo más, hay que romper la cuerda, sólo así habrá selección de fútbol propia y poco más, el resto, lo importante: la cultura, la economía, la influencia en la política estatal... todo eso ya se tiene.
¿Dónde está ese tradicional sentido de Estado de Cataluña que también nos fue a todos durante décadas y tanto ayudó a la normalización de la democracia?
fins demá.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb