Els uns i els altres

 Red Progresista.netxarxa de blocs sobiranistes Bloc col.lectiu. Qui són els uns? qui són els altres? d'on venim?
i el més important: cap a on anem?
Opinions sobre l'actualitat política de Catalunya,
una de les nacions més avançades d'Europa.... o no?.

1936 - 2006 La dreta segueix sense acceptar les derrotes.

domingo | 12 Novembre, 2006 17:27 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net technorati.com

Markus Wolf

Ja són uns quants lectors els que durant els darrers temps ens envien comentaris en la mateixa línia... Històricament, a l'Estat espanyol les dretes mai accepten les seves derrotes i fan tot el que és al seu abast per a capgirar la realitat.

Segons com ho mirem, es cert... la comparativa entre el 1936 i el 2006 segurament no aguantaria un anàlisi a fons, però podem constatar que els trets bàsics de les situacions polítiques d'ambdos periodes cada cop més, se semblen massa. Portem menys de 30 anys de democràcia i podem dir que realment ha estat, en general, una etapa de progrés relatiu... vam deixar enrera l'edat mitjana per a entrar en el capitalisme modern. La transició pactada entre els sectors menys podrits del règim feixista i les forces democràtiques, ja ha donat tot el que podia donar. No podem continuar construint una societat sustentada en un pacte d'amnèsia i de por. No hem de tenir por cada cop que volem avançar.... Durant 30 anys hem estat escrupulosament prudents per a evitar trencadisses. Ara això s'ha acabat.

No pot ser que cada cop que la dreta perd el poder, comenci a maniobrar i manipular per a derribar els governs democràtics. A l'Estat espanyol van fer tot el posible –i encara segueixen fent-ho ara– per a esfonçar el govern del PSOE. A Catalunya van torpedejar el Govern d'Esquerres, ara pretenen seguir atacant al Govern d'Entesa.

Als feixistes espanyols ja els coneixem, sabem com són, sabem com combatre-l's, però el que ens preocupa –i molt– és l'actitut de la dreta catalana, per dir-ho clar, de CiU. Més enllà de les primeres –i lògiques– reaccions dels convergents a la noticia de la formació del nou Govern d'Entesa, hem hagut de veure episodis al carrer i a la premsa, que estan lluny dels estàndards democràtics europeus.... i que s'aproximen molt perillosament a certes actituts totalitàries. A les micro-manifestacions d'exaltats que s'han celebrat a Barcelona contra el Govern, hem vist sota les banderes estelades, uns eslògans que a més de vergonya ens comencen a preocupar... Eren els mateixos arguments –amb banderes diferents– que es van veure a Madrid despres de les eleccions del 14-M. En els dos casos, s'insinua la il.legitimitat del Govern sortit de les urnes. A Catalunya, la cosa va més enllà i va a pitxor. comencen a circular eslògans ètnics que ens inquieten. CiU ha de desautoritzar expressament i amb força aquests rampells xenòfobs

Des d'aquest bloc hem defensat –i seguirem defensant– els drets nacionals de Catalunya, la llengua i cultura catalanes. treballem i treballarem contra els intents de substitució per part dels nacionalistes espanyols, dels que són de dretes i dels que són d'esquerres, que volen convertir el que ha estat una nació, en una simple regió administrativa espanyola. Però mai permetrem que ningú, ni desde dintre ni desde fora del pais, utilitzi arguments ètnics de cap mena... No volem cap neteja ètnica, cap. De la mateixa forma que defensem que Catalunya és una nació i ha d'aconseguir la seva autodeterminació, de la mateixa forma que ens vam posicionar contra el 'Nou estatut' per considerar-lo poc ambicios... Ara, no deixarem que cap ciutadà de Catalunya desqualifiqui a ningú pel seu origen... sigui de Còrdoba, de Marraquesh o de Senegal. O es que aquests mateixos energúmens haguessin sortit a protestar al carrer si qui hagués estat escollit President de Catalunya hagués sigut l'aragonés Duran i Lleida??.

El fons d'aquestes protestes (potser no el de les persones que han sortit al carrer, però si els promotors) és molt simple... Les dretes han perdut i tornaràn a pasar quatre anys sense tocar el poder... A més, Catalunya avançarà en direcció contraria als seus –legítims– interessos... El que no s'atreveixen a fer aquestes dretes acovardides és protestar desde la dreta... volen arrossegar a milers de ciutadans amb falsos arguments 'nacionals' i atiant la por ètnica... Enlloc de fer ridicules paròdies caldria que aquests ciutadans, preguntessin a aquells dirigents convergents si ja són prou 'bons catalans'... Pregunteu a certs dirigents de CiU si a les seves empreses, s'etiqueta en català... si atenen al públic en català... si quan venen els seus productes a l'Estat espanyol, perqué amaguen la paraula 'Catalunya' dels embalatges....

Tornem les coses al seu lloc, si ens van fer aceptar el joc democràtic i aquestes regles del joc... ara cal que ells, també les respectin, encara que hagin perdut. I això tant val per CiU a Catalunya com pel PP a l'Estat espanyol.

Estadistiques Webstats4U - Web site estadísticas gratuito
El contador para sitios web particulares
www.webstats4u.com

More blogs about els uns i els altres.

Comentaris

Avui, 12 novembre

Premsòmetre | 12/11/2006, 20:26

El país real se'n va cap
a una altra banda
El país virtual
Per als qui no ho van voler entendre a la primera, els ho tornen a explicar a la segona d'una manera més clara: el tripartit ens proposa una visió de la política catalana com una partida d'escacs entre les esquerres i les dretes. Com a Espanya. Com a França. Com a Múrcia. El primer tripartit era -en els fets i en les paraules- una proposta de redissenyar el mapa polític català. Un mapa polític es pot llegir de moltes maneres. Dretes i esquerres. Nacionalistes i espanyolistes. Radicals i moderats. Populistes i institucionals. El tripartit primer va dir als catalans que la manera correcta de llegir-lo era només dretes i esquerres. Que era l'única interpretació possible dels resultats electorals. I l'única justificació natural dels pactes i les aliances. Per tant, l'única que compta a l'hora de la veritat.

Aquesta proposta de lectura ja es va fer amb tota claredat fa tres anys. Però alguns no ho van voler entendre. Per tant, s'ha repetit ara d'una manera més clara: amb menys diputats, amb més diferència entre el guanyador i el segon, per fer un president més allunyat de la tradició catalanista i pitjor candidat. I perquè quedi més clar, s'ha rebatejat l'invent com a Entesa Nacional pel Progrés. El relat és clar: aquí hi ha un bloc d'esquerres i un bloc de dretes. Dintre del bloc d'esquerres, que actua com una entesa permanent, potser hi ha petits matisos sense importància: catalanistes, espanyolistes, independentistes. Però el que no és adjectiu, sinó substantiu, es comparteix. I continua el relat dient: a l'altre equip hi ha també matisos, i potser CiU no és exactament igual que el PP, però en el fons comparteixen el que és substantiu, que és ser de dretes. A Catalunya, ser independentista o espanyolista és adjectiu. El que és important, definitiu, el que et situa al govern o a l'oposició, el que permet agregar els vots perquè són homogenis és ser de dretes o d'esquerres.

Certament, la imposició d'aquest relat ha de vèncer algunes dificultats, i això encara no ho han aconseguit plenament. Una nosa que ha de vèncer aquest relat per imposar-se és la història del catalanisme durant cent anys, des de Joan Maragall a Pujol, passant per Prat de la Riba i Macià. Però la història pesa poc. Una nosa més important és l'existència mateixa de CiU. CiU es resisteix a fer el paper de dreta en un tauler d'escacs on les blanques són les esquerres i les dretes són les negres. No és que CiU es vulgui posar al mig, és que vol jugar una altra partida, en un altre tauler. En un tauler, a més, on guanya: el que juga la partida del catalanisme. CiU, la seva existència, la seva història, el seu suport social, no té cabuda ni paper en el relat que vol escriure el tripartit de la confrontació única entre dretes i esquerres. I com que no canviaran el relat, del que es tracta és de treure CiU del mig, o abocar-la a ser un partit només de dretes o, encara millor, ofegar-la per repartir-se'n les despulles. L'obsessió per treure del mapa polític català aquesta nosa que no quadra en el relat i que és percebuda a més com un graner de vots dels qui tothom es podrà alimentar expliquen la fòbia a CiU que hi ha en els fonaments sentimentals del tripartit, primera i segona edició.

Però el relat que ara se'ns torna a explicar -hem vençut la dreta; les esquerres sumen més; només l'esquerra pot garantir la cohesió social- ha de vèncer una nosa encara més rotunda: la realitat. El país real -no el país virtual que construeix el tripartit- no està travessat només ni principalment per una fractura entre les dretes i les esquerres. Hi ha altres coses que es debaten. Catalanistes i espanyolistes: per això surt Ciutadans, que són gent que voten Espanya, abans que dreta o esquerra. Institucionals i populistes. Moderats i radicals. Els debats del país real no caben en la cotilla dreta-esquerra que proposa el tripartit. Menys encara que en la cotilla d'una dialèctica entre catalanistes i espanyolistes. I llavors, d'una banda, sobreïxen per totes les costures. Però per una altra banda, la distància entre aquest país real que discuteix de moltes coses -també de moltes coses identitàries- i el país virtual on només hi ha teòricament progres o carques i has d'escollir a quina banda estàs, deixa fora de la política virtual moltes persones. Els sense nom, que deia en Salvador Cardús. Els qui voten en blanc. Una part de l'abstenció. Gent descol·locada, desubicada. Si la pregunta, tal com planteja el tripartit i tal com certifica en la seva entesa permanent de les esquerres, és si ets de dretes o d'esquerres, molts ciutadans no volen contestar-la. Perquè no saben què respondre o perquè pensen que la pregunta és una altra. El tripartit regna sense il·lusió en el seu país virtual de les dretes i les esquerres. El país real se'n va cap a una altra banda, es queda a casa o potser observa el divorci amb malestar i preocupació.

Vicenç Villatoro
Escriptor i periodista

Gràcies

de passada | 13/11/2006, 07:24

Aquest article de Villatoro sí que és bo! Aquest portal guanya amb aportacions com aquesta. Gràcies.

Per a `Premsometre'

Els uns i els altres | 13/11/2006, 13:33

Et tornem a dir que si vols afegir un texte que ja s'ha publicat a un altre mitjá, només cal que incloguis la seva url i el teu comentaqri, pero no tornis a copiar tot el texte... El proper l'esborrarem.

Tu comandes

Premsòmetre | 13/11/2006, 18:34

Fes el que vulguis. NO m'amenacis. No cerquis excuses per esborrar articles que no t'agraden. I recorda que no hi ha cap país condret que parli d'esquerra-dreta tot el dia...avui dia!

Ente S.A.

dona de fer feina | 13/11/2006, 19:05

Comença la funció. De La Vanguardia digital:

Montilla confirma que Carod "tendrá menos competencias" y acusa a Mas de no ser "capaz de hacer pactos"
En declaraciones a Catalunya Ràdio recogidas por Efe, Montilla ha asegurado que Carod "entre otras cosas, tendrá menos competencias" porque alguna de las áreas de las que el presidente de ERC era responsable "estarán en Gobernación, en Bienestar (y Familia) y otras, en Presidencia".

Per 'Premsometre'

Els uns i els altres | 13/11/2006, 19:09

Ultim avís, si vols comentar alguna cosa, fes-ho i si vols enllaçar amb qualsevol article de premsa, fes-ho. Però NO tornis a reproduir la totalitat de l'article, ja que a més d'ilegasl, estas carregant la pàgina i als lectors els hi costa molt més fer scroll. introdueix només la url de l'article sigui del que sigui. En cas contrari, l'esborrarem.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb