Els uns i els altres

Amb més protagonisme d'erc, la paràlisi està garantida i el show també. Aneu bé

No estem parlant de protagonisme... parlem de poder polític, cal que augmenti clarament el pes tant d'ERC com d'ICV.

ICV a l'oposició, ja que representa una minoria. Basta d'aprofitar el carro de les "esquerres" per agafar cadires i anar sortint per la tele i poca cosa més. Erc podria cobrar seny si agafa compromisos seriosos dins un govern de coalició nacional potent liderat per Ciu, com pertoca segons els resultats de les eleccions.

Be, ets un més dels que defensen un Govern liderat per les dretes... on una part de les esquerres estiguin en la oposició... per tant.... res a dir... Volem un Govern d'esquerres.

T'has deixat, almenys, en les condicions de fer govern:

- Aprovacio immediata de les llei d'habitatge i la llei de serveis socials

- Compromisos concrets per a la construcció d'almenys 60.000 places d'habitatge públic

Aquestes coses ja estaran a l'acord de Govern. (Esperem)

Engrunes
Joan Oliver
Tripartit bis

Les previsions s'han imposat i és ja pràcticament segur que tindrem un nou govern tripartit. Esquerra tenia la decisió presa de fa temps, i només ha utilitzat les converses amb CiU per forçar el seu paper dins del nou govern tripartit. Un tripartit que, en contra del que ara diuen, no va guanyar les eleccions. La consigna que PSC, Esquerra i Iniciativa repetien la nit electoral és falsa. No és cert que CiU obtingués 48 diputats i el tripartit 70. El cert és que CiU va obtenir 48 diputats i el govern d'esquerres 12. Els 12 diputats d'Iniciativa que, a diferència d'Esquerra i el PSC, es va presentar a les eleccions dient quina era la seva opció de govern. 48 a 12, aquest és el resultat. Bona part dels 58 diputats que sumen PSC i Esquerra són diputats obtinguts gràcies als jocs de mans.

Jocs de mans

El PSC va basar tota la seva campanya a dir que volia un govern fort i a deixar entendre que no hi hauria nou tripartit. Al final de la campanya, quan ja era evident que CiU guanyava de llarg al PSC, en Montilla va dir que només presidiria un govern si era "de progrés", però fins i tot llavors va deixar implícitament oberta la porta a formar part d'un govern amb CiU, encara que en aquest cas no podria presidir-lo. Esquerra s'ha passat la campanya intentant recuperar per la via de la solemnització allò que alguns en deien equidistància. Ara formen un govern d'esquerres. Hi tenen tot el dret, però ells saben i tothom sap que si s'haguessin presentat a les eleccions dient la veritat, dient que la seva voluntat era reeditar el tripartit, avui no tindrien els escons necessaris per formar majoria.

Abstenció i vots en blanc

Tots els partits es queixen de l'abstenció. A mi em preocupa tant o més l'insòlit percentatge de vots en blanc que hi ha hagut a aquestes eleccions. No se m'acut cap manera més eficaç de desincentivar la participació dels ciutadans en la vida pública que decidir la formació del nou govern sense tenir en compte els resultats electorals. Si tant li fa guanyar de dos que d'onze, si els partits no tenen el coratge i l'honradesa de dir als votants què en faran, del seu vot, ¿algú em pot explicar per què s'ha de votar un partit o l'altre?

En casos com aquest, en que el comentari és literalment un article publicat a la premsa, sempre és millor incloure l'areça url enlloc de tot el texte.
No entrarem a comentar aquest article, que creiem que es respon per si mateix.

Si jo fos un socialista catala, em faria vergonya no haber trovat un president catala, amb lideratje i amb el carisme necesari per presidir el nostre govern.

Si jo fos un socialista catala, em faria vergonya no haber trovat un president catala, amb lideratje i amb el carisme necesari per presidir el nostre govern.