domingo | 23 Octubre, 2006 23:41 |

El nivell polític de la campanya electoral catalana va, poc a poc, centrant-se queda lluny el soroll, i als candidats ja no els queda més remei que parlar dels programes polítics.
Aquesta campanya ha estat molt llarga... portem uns quants mesos, ja vam patir durant tres anys, una pre-campanya que van encetar les dretes: El PP d'Acebes i Zaplana amb l'11-M a Madrid i un Artur Mas humiliat pel Pacte del Tinell a Casa nostra. De tant llarga que ha estat aquesta campanya ara ja no tenen ni forces per a acabar-la en condicions.
Les questions identitàries han quedat en un segón pla, fins i tot per a CiU i ERC, i encara que es mantenen com a idees transversals que ho impregnen tot. Despres del recent debat 'nacional' sobre l'Estatut han deixat protagonisme a les propostes més concretes i als números. Mentre la dreta basa les seves propostes en promeses de xecs i en desgravacions en l'IRPF sobre mútues sanitàries i hipoteques, l'esquerra s'esforça en parlar de polítiques socials i drets universals... sense oblidar –insistim– les reivindicacions nacionals.
Les propostes, tant de les dretes com de les esquerres, són bones totes, però no són iguals per a tothom... tot depén del lloc que ocupem cada un de nosaltres en la societat. veiem algun tema recurrent i ilustratiu per a despistats:
- Families amb nens en edat escolar: Que preferiu? un xec, de posem per cas, 100 o 120 euros/mes per a que cada familia s'espabili? O cap xec, pero un Govern que construeixi una llar d'infants o escola gratuïta, amb llibres de text gratuïts i una bona qualitat d'ensenyament, amb mitjans i professors ben pagats? La resposta és ben senzilla... depén de cada familia... Si ja estem pagant 800 o 1.000 euros/mes d'escola o guarderia d'èlit aquests 100 euros no ens aniran malament, a més mai portaria el seu fill a l'escola pública on els nens es barregen amb 'vés a saber qui'. Però la familia que no pot pagar aquestes quantitats i van a una 'senzilla' escola pública, per molt xec que rebin, no milloraràn la qualitat de l'educació ni el sistema educatiu, (ni res que se li sembli) però això si, es faràn a la idea de que les penes amb pà, són menys penes. Això si, aconseguim consolidar la dualitat del sistema d'ensenyament: Els rics, bones escoles. La resta, cada cop pitxor...
Seguim amb la mateixa familia, suposem que ens volen fer una rebaixa d´un 5% a l'IRPF i nosaltres creiem que així disposarem de més diners a final de mes... i ens sentim més feliços... Ens beneficia aquesta baixada d'impostos?? La resposta torna a dependre de cada familia... posem per cas, una familia que ingresa 40.000 euros/any i paga un 20% d'IRPF, que són 8.000 Euros. amb la rebaixa del 5% pasaria a pagar 6.000 Euros, tot sembla apuntar que ens estalviariem 2.000. Donç no!.... Us creieu que totes les rendes són iguals??? Penseu... A la familia d'uns senyors benestants que guanyen 400.000 euros (encara que us faci ràbia, n'hi han unes quantes a Catalunya que ingressen moltíssim més) que ara estaria pagant un 40% d'IRPF que són 160.000 Euros amb la mateixa reducció del 5% de l'IRPF, aquesta familia pagaria 140.000 Euros, per tant, s'estalviaria 20.000 Euros!!. Si feu comptes, la cosa és molt senzilla.... poddeu respondre a aquestes preguntes:
- Qui deixa de recaudar aquests diners (tant els 2.000 nostres, com els 20.000 de la familia acomodada)? Evidentment L'Estat-Generalitat.
- Qui deixa de prestar serveis als ciutadans en forma de sistema sanitari, escoles, transports, serveis socials, etc...? Evidentment L'Estat-Generalitat.
- Qui deixa de rebre els serveis que es van reduint? Tots els ciutadans, tant els de renda baixa, mitjana o alta, es clar.
La diferència es que una familia modesta, amb la baixada d'impostos, 'guanya' 2.000 euros que haurà de dedicar a complementar-se l'ensenyament de baixa qualitat o una mútua, ja que la sanitat seria cada cop més deficient, o moltes altres coses, que ja no es podran fer sense els 20.000 que s'acaba d'estalviar la familia benestant. Això si, la familia 'bona' disposarà de 20.000 Euros per a enviar al seu fill a apendre anglés a Londres, o podran anar fer unes vacances curatives a un balneari de luxe o renovar el gimnàs de la caseta de la Cerdanya....
La resta d'exemples són iguals... A qui beneficiaria una desgravació del 20% en l'IRPF per pagaments a mútues, a la familia que paga 50 Euros/mes a l'Aliança o als que es gasten 3.000 Euros mensuals en tractaments a clíniques d'èlit? feu les mateixes comptes, uns es deduiríen 10 euros/mes i els altres 600. A costa de qui? a costa de què?
Realment, abaixar els impostos directes o senzillament reduir els trams de l'IRPF no beneficia gens a les classes treballadores i capes mitjanes, més be a l'inrevés, sempre beneficia als que paguen més, i aquests de moment, són els poderosos i els que estan al seu voltant.
No aturem la construcció de la nostra incipient societat del benestar per uns miserables i ridículs xecs i desgravacions, que al final, sempre beneficien als mateixos...
EstadistiquesJordiS | 24/10/2006, 22:34
Segons voste la rebaixa del IRPF beneficiaria nomes als rics. Tampoc es necessariament veritat: quan es fan 400,000 euros o mes al any, s'esta tambe en posicio de recorrer a tota mena de subterfugis mes o menys legals per no pagar un ral d'impostos. Recordem quan Pique, el del PP, era president de Carburos Metalicos (em sembla) y tenia la declaracio nul·la gracies a haver fet una societat patrimonial, recurs totalment legal pero que no es rendible per rendes baixes. De les oportunitats d'inversio opaques o dels paradisos fiscals millor no parlar-ne.
Per cert, no m'he pogut estar de notar que segons voste, progressista de pro, ens tindriem que emprenyar perque hi ha algunes persones veins nostres que guanyen mes de 400,000 euros cada any. Doncs miri, jo em puc emprenyar per guanyar-ne menys, pero no puc menys que felicitar al que en guanya tants. Desde Marx la esquerra no te altre argument que la enveja i el greuge economic. Es una de les raons, i no la mes petita, del seu fracas.
Els uns i els altres | 25/10/2006, 01:31
Com ja hem dit en l'article, hi ha gent objectivament interessada en que governi la dreta i que posi en marxa les seves propostes de xecs i rebaixes d'impostos... per a aquests, aquestes mesueres són beneficioses, es clar, i persones com vostè, fan molt be en defensar-les, Això és coherència amb els seus interessos. El que no es pot fer, és dir que aquestes polítiques de dretes, són objectivament 'bones' per als treballadors i les clases mitjanes.
JordiS | 25/10/2006, 05:44
Com ja he deixat clar, jo no guanyo 400,000 euros al any, pero si els guanyes creguim que no em treurien el son els reglaments d'impostos. Si tinc prou diners puc traslladar el meu domicili teoric a Navarra, i el fisc no tocara un ral de la herencia que deixaria a la meva dona o fills. Pero si soc de classe baixa o mitja baixa i la meva unica propietat es el pis on visc, no puc fer el trasllat perque no es rendible pagar un lloguer a Pamplona nomes per protegir un pis a Barcelona, i els meus descendents es tindran que repartir el pis amb el govern. Es un exemple, pero n'hi mal molts mes, de que l'impost de succesions actual es un problema pels pobres, pero no representa cap problema pels rics. Igual passa amb el IRPF. Cobrar en especies, sovint facils d'amagar, com cotxes, cases i vacances pagades per l'empresa, accions realitzables en un futur hipotetic, retribucions diferides etc es comu entre els nivells alts, pero desconegut entre els baixos, que paguen fins l'ultim centim. Els impostos nomes els paguen la gent de la meitat cap avall, el que tindria que evidenciar, fins i tot pels mes curts, que eliminar impostos afavoreix sobretot a aquesta mateixa gent, es a dir, a les classes populars. Aixo si, dona menys diners als governs i municipis d'esquerra per jugar a la enginyeria social, organitzar desfilades samberes i altres cabories.
Pel que fa al xec, tinc que dir que no he vist cap estudi que el desqualifiqui amb arguments racionals, sino nomes amb uns de ideologics, els dels que creuen en la estatitzacio i la uncionaritzacio com una veritat de fe.
No li passa pel cap que la gent que promou el xec o les rebaixes d'impostos potser ho fan perque creuen de debo que aixo es bo per tothom? Creu voste realment que la esquerra te el monopoli del be public? Despres de tot, l'inventor del estat de benestar no va ser Lenin sino Bismark, que no era d'esquerres.
cucarell | 25/10/2006, 12:11
Totalment d'acord amb en JordiS. Deu ser que els suecs o els danesos son uns fatxes per que apliquen el xec, no?
Els uns i els altres | 25/10/2006, 12:31
Sembla que no coneixeu a fons el sistema fiscal suec i danés. Ells SI que sonen xecs, pèro, per suposat, els donen com a 'extra'. A Suecis i Dinamarca (i Finlàndia i Noruega) ja existeix un sistema fiscal 'dur' amb tipus d'IRPF del 50% i amb una càrrega impositiva alta (molt més que aqui) de forma que es paguen molts impostos, i per tant, l'Estat dóna moltissims serveis d'alta qualitat (no com aqui). Els xecs, niomés els hi serveixen per a 'reforçar' els serveis i si us fixeu be, no donen xecs a tothom, son parcialment selectius... No podeu comparar el xec a catalunya el 2006 amb un sistema fiscal que encara no pot recaudar tot el que necessita i no pot donar uns serveis globals de qualitat, amb paisos que per aqui, ja hi van passar fa molts anys.
cucarell | 25/10/2006, 14:23
Confons quantitat amb qualitat, el sistema de xecs no està en contra d'augmentar la quantitat de finançament com tu mateix reconeixes, per tant, ¿per que segueixes criticant el sistema de xecs amb excuses relacionades amb el finançament? El que és segur es que finançar compulsivament un sistema que no fiunciona és una barbaritat i un suïcidi.
Per altre costat celebro que reconeguis que el sistema de xecs és útil, com ho és a més països com Xile, Estonia o Nova Zelanda, no només els Nord-europeus, els citava a ells per que son els que se solen posar de model quan interessa (sembla que no es té en compte que són realitats tan llunyanes sempre). Per cert, també ens hem de fixar cap on van i quins errors han comés. Més informació a Crítica i debat. Gràcies.
Els uns i els altres | 27/10/2006, 22:16
Insitim, no es pot iniciar a fons un sistema de 'xecs' fins que els sistemes bàsics no funcionin com a un pais 'normal'. Després, ja es veurà.
Ferran | 30/10/2006, 12:35
Quina vergonya, això dels xecs ho estan fent tan malament com saben, la campanya electoral ha entrat en una fase en la que no hi han idees ni programa, només prometen el que ja saben que no es possible pensant en que la gent que ens els escoltem som "tontos", parin de fer aquest tipus de política senyors politics que no estan a la boqueria, em tots els respectes.
| « | Maig 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
Doncs no
JordiS | 24/10/2006, 22:27
Aquesta comparacio que fa voste entre que et donin 100 euros al mes o un col·legi fabulos de gratis es senzillament esbiaxada, per no dir que senzillament tramposa.
Actualment la despesa mitjana del estat per estudiant es d'uns 3500 euros al any, del que es despren que el xec noseria de 100 sino de uns 350 euros mensuals (3500/10 mesos), que ja comença a estar be.
La esquerra s'oposa al xec no perque sigui ineficient o ni tant sols perque promogui la desigualtat, sino senzillament perque a vostes els agrada fer servir l'escola com rentadora de cervells i maquina d'uniformitzacio social. Amb el sistema actual tot el presupost d'educacio s'esmerça ensenyant als nens els avantatges del socialisme i de la correccio politica. Amb el xec cada nen aprendria el que els seus pares, i no els burocrates de partit, decidissin. Aquest es el problema de fons, pero com queda lleig es moltmillor recorrer al argument economic, encara que sigui fals.