Els uns i els altres

Avui ens ha visitat l'OTAN, i ho han fet als voltants de les 2 del migdia, com podeu veure a la imatge de les estadistiques d'accés. Ja fa uns dies, que hem anat veient com ens visitaven des de les seus del Ministeri de Foment, Interior, Generalitat i altres organismes. Evidentment suposem que alguns empleats d'aquests organismes ens visiten a títol individual, com qualsevol altre ciutadà. Pèro el d'avui, ens ha fet una il.lusió especial ja que es tracta de la 'NATO Consultation, Command and Control Agency' (NC3A) de la que podeu visitar la seva web a: NC3A Per a més aclaracions sobre aquesta agència de l'OTAN, es tracta dels tècnics d'alt nivell que donen suport a l'estructura central de l'OTAN sobre temes tecnològics, d'armament i inteligència militar tot allo del que nosaltres els mortals només coneixem paraules com 'echelon' i poca cosa més.

Es un orgull, realment que alguna persona d'aquest centre ens hagi visitat i hagi vist unes quantes pàgines. La llástima es que avui mateix hem llegit que als EUA, ja s'esta parlant molt seriosament de controlar encara més els blocs politics en periodes electorals... Ells ho proven... algun dia ho faran.

 (Segueix)

Despres de dotze hores de debat al Congrés dels Diputats, l'estatut proposat pel Parlament de Catalunya ha estat admés a tràmit sense els vots del PP. La Jornada ha tingut molts episodis interesants, amb dues questions a remarcar:

1. Es visualitza un conglomerat diguem-ne progressista format pel PSOE, ICV-IU, ERC, CiU, PNB, EA, CHA, BNG i la resta del grup Mixt, i a l'altre extrem el PP.

2. La dreta espanyola abandona la via parlamentaria per a rebatre l'Estatut.

Ara cal esperar que les accions 'al carrer' de la dreta politica i les seves ramificacions a la societat (Opus Dei, esglesia, CEOE, FAES, COPE, i els petits grups de 'talibans' augmentin. No es quedaran aturats sense fer res, durant el mes d'octubre hem tingut bones mostres de com les gasten, aixi que no ens sorprenguem del que mouran a partir de demà mateix.

El que no podem deixar de reclamar al Govern central es que actui fent respectar la legalitat en casos de 'terrorisme informatiu' com el de la COPE denunciant les mentires, tal com han fet tots avui, i desautoritzant als 'ultres' que el PSOE te a les seves files com Rodriguez Ibarra i Bono, que per cert, no ha asistit al ple d'avui... No pensem que ja esta tot fet, ni molt menys, ara només ha començat la lluita més dura, i la resistència de la 'caverna' serà molt forta. La unitat d'acció de les forces politiques catalanes de tradició democràtica te que ser imprescindible. venen uns mesos molt interesants, amb moments d'euforia com els d'avui, i amb moments on estarem pensant en deixar-ho correr. Paciència i perseverancia i que no s'oblidin de mobilitzar a la ciutadania, sense participació de la societat civil, l'Estatut es mort. (Segueix)

Ja s'ha produit la presentació, i tret d'un petit grupet d'ultres als voltants de l'edifici del Congrés dels Diputats, tot ha semblat perfectament democràtic. Els tres ponents, Mas, De Madre i Carod, han estat força be, amb tres intervencions 'potents' lluny de situar-se a la 'defensiva'.

Les cartes estan sobre la taula, i previsiblement, l'Estatut serà admés a tràmit. Pero el més important serà el que digui Zapatero, serà ell en nom del grup dels socialistes i del govern, qui marcara les pautes reals per on aniran les negociacions i debats posteriors. El debat d'avui es important degut a la seva càrrega simbolica, pero el procés que s'obre avui, determinarà la vida de tota una generació de catalans. estem atents.

 (Segueix)

Un pas més, i no un pas qualsevol. Per fi els Mossos arriben a Barcelona. Es notarà, a poc a poc, com ja ha passat a altres localitats, per exemple L'Hospitalet, que va ser la darrera gran ciutat on es va desplegar la Policia de Catalunya, s'han reduit els delictes i ha augmentat la 'sensació de seguretat'. Ha existit certa coordinació amb la Guàrdia Urbana, i cada cos ha pogut començar a dedicar-se al que li toca, millorant els resultats, que d'això es tracta.

Als que s'en van, senzillament dir-los adéu, es molt complicat valorar la seva feina sabent que tenien pocs mitjans, molts d'ells ni tant sols estaven arrelats al pais i que estaven més o menys dirigits des de molt lluny, no entrem a valorar res més, ara no toca.

Els Mossos d'esquadra, la nostra policia, necessiten que els donem suport, seràn questionats, seràn criticats, pèro són la millor policia que hem tingut mai, i esperem molt d'ells, i no només que ens protegeixin. El seu desplegament te que ser un dels pilars de la 'reconstrucció nacional de Catalunya' No permetem que els de la 'Brunete Mediatica, ni els nostalgics feixistes, desacreditin a una de les millors institucions del nostre pais. Per això, cal que siguem molt més exigents amb els Mossos que amb les antigues policies estatals que a molts ens porten encara tants vells i obscurs records. (Segueix)

La cosa no deixa de tenir gracia, ara els mateixos que no volien tocar ni una coma de la constitució per a encaixar el nou estatut català, veuen clarissim que cal fer una reforma, per a reparar una desigualtat clara que figura a la sacrosanta constitució i que permet que hi hagi una ciutadana que no tingui reconeguts tots els drets que li pertoquen, pel sol fet de ser dona.

Molts espanyols i fins i tot molts catalans pro-monarquia estan d'acord en que un/a ciutadà/na, pel sol fet de neixer a la familia Borbó, te més drets que els altres ciutadans, pèro molts d'aquests mateixos ciutadans pro-monarquia justament per a seguir justificant-se a ells mateixos que la monarquia es una institució 'actual i moderna' necessiten 'adaptar-la' als temps que vivim i corregir aquest 'error evident'. Reconeixen que encara que la sagrada constitució hagi fixat la linia succesòria de la monarquia tenint en compte només als homes de la familia Borbó, cal modificar, o millor dit reformar la carta magna

Molts altres ciutadans que no estan d'acord en estar subjectes a una monarquia, altrament dits republicans els importa un rave si el ciutadà que regni l'estat espanyol es nen o nena, pèro segurament estaran d'acord en que cal esmenar molts 'errors' o 'insuficiències' de la constitució. Aqui trobem un punt on les dues corrents podrien arribar a un acord, permetent així que uns mantinguin un sistema monarquic, pèro actualitzant la constitució per a donar resposta a les noves necessitats derivades de la plurinacionalitat de l'Estat Espanyol i tots (al menys la majoria) contents.

Tenim que pensar que per a qualsevol reforma de la constitució, seria obligatori a més de disoldre les corts espanyoles, celebrar un referèndum, i si els monàrquics, volen evitar obrir de nou un altre vell debat monarquia vs. republica o que s'extenguin campanyes anti-monarquiques, magnificades pel desencis de l'aprovació d'un estatut retalladissim que poc s'asembli al que va recolzar la majoria del Parlament de Catalunya i la societat catalana, que acabaria tenint un reflex en els resultats del referèndum. Per a que volem més conflictes!! La menys dolenta de les situacions podria ser que d'aqui a una generació Sa Magestat Elionor, fos la reina d'un Estat Confederal Espanyol, on hi convisquin voluntariament sense cap mena de prejudici diverses nacions sobiranes i realment solidaries. La frase 'Els catalans no tenim rei' hauria passat definitivament a la història. (Segueix)

Aznar va plegar, tot apuntava a que el PP, la dreta espanyola faria per fi el seu cami cap a la 'normalitat' i s'aproximaria a posicions més propies d'un partit de dretes europeu (com la CDU a Alemania o com CiU a Catalunya), nova imatge gràfica, i un Rajoy, que 'a la gallega' evitava les paraules 'gruixudes'. Era el moment de Piqué, de Ruiz Gallardon i altres. S'obria la porta a l'esperança de que si a l'estat Espanyol eren capaços de 'civilitzar' a la dreta, podriem avançar realment.

Els mateixos resultats de les Eleccions Generals a Corts del 14-M va deixar 'tocada' aquesta possibilitat, els 'ultres' de l'etapa anterior van sortir bramant com a bèsties, Acebes, Zaplana i tota la colla de 'fatxes' que sabien que la seva nòmina a la direcció dretana perillava si es produia una evolució democràtica al PP. I Rajoy? Aquesta va ser la pregunta clau, que fa aquest senyor que no els para els peus? Tot va ser un miratge... Rajoy no va poder, o no va saber, o no va voler... donar una empenta cap endavant, ben al contrari, ha fet una reculada democràtica important.

Primer va ser la no acceptació dels resultats electorals, despres l'oposició frontal als matrimonis homosexuals i a la llei d'ensenyament, i com a plat fort, la lluita desesperada contra el nou Estatut de Catalunya.

Aquesta trajectòria evidentment ens allunya de poder gaudir a l'Estat Espanyol d'una 'CDU hispana' i sobretot ens porta a temps passats, temps pre-constitucionals, al franquisme, vaja. La dreta i la seva maquinaria ideologica i de comunicació s'ha posat a tota potencia contra la democràcia i per la 'reconquesta' dels valors mesetaria més rancis, de la ma dels estaments de sempre: l'esglesia, l'oligarquia financera, la 'jet', l'exèrcit, i aquells cacics territorials de 'l'Espanya-una' que avui són pro-homes del 'pelotazo' immobiliari i les recalificacions de terrenys, destruccions de les costes, malbaratadors de l'aigua,........ seguim?

S'obre una etapa en la que el més important serà la defensa de la democràcia i les llibertats, sense complexos, sense pors, començant per defensar l'Estatut. (Segueix)

És curiós, aquests dies tornem a estar envoltats per dues formes diferents de pasar la nit de Tots Sants. La tradició popular al nostre pais ens ha dut a seguir celebrant la castanyada amb els tipics panellets, moscatell i per suposat les castanyes, en una nit on els amics i sobretot les families es reunien, aquesta tradició s'ha mantingut força ja que no havia cap altra que la vingués a substituir, les escoles feien la seva tasca, ensenyant als nens a celebrar aquesta tradició familiar que ve de lluny.

Com no podia ser menys, fa uns pocs anys, dels EUA ens arriba una nova forma de celebrar aquesta nit, molt més 'dinàmica' més 'guai' i que per a molts d'entorns urbans els es molt més familiar que la pròpia, ja que durant els anys de la seva infància l'han vista a infinitat de dibuixos animats i pel.licules americanes, mentre que en molts casos la que deuria ser la seva 'castanyada', si la coneixien no la veien com a pròpia.

Els temps canvien molt ràpidament, ara ens trobem a moltes escoles que directament han substituit la castanyada per la nova festa 'guai' de disfresses i terror. Al mercat en aquestes dates trobem cada any més carbasses, i per adobar-ho tot tenim a Universal Mediterrania Port Aventura (o com es digui ara) que com a bona empresa catalana controlada per 'La Caixa' (que com tothom sap esta a les ordres del Tripartit) només fa que fomentar la cultura tradicional catalana, i tal com ja ha fet en els darrers anys organitzen una 'festa-mega-guai' de castanyada amb panellets i moscatell.

Sabem que el futur es mestis, i que molt probablement la propera generació celebri la nit de Tots Sants amb castanyes, panellets, moscatell i disfresses terrorifiques (o al menys això seria el menys dolent que li podria pasar al catàleg de festes i tradicions populars catalanes) pero, com el Govern Tripartit i el nou estatut que ens volen imposar (tal com ens avisa la FAES) és terriblement intervencionista, estan impedint per tots els mitjans que tradicions d'arreu del món ens arribin. Volen que ens quedem aillats del món amb les nostres 'provincianes' castanyes i panellets, sense deixar que els ciutadans d'aquesta 'comunitat autònoma' gaudeixin d'altres formes més modernes de celebrar una nit tant senyalada. El que ja resulta nefast, es que a sobre aquests del tripartit utilitzin a 'La Caixa' per a que una de les seves empreses del sector dels parcs temàtics, fomenti una tradició provinciana i obsoleta com la castanyada, enlloc d'obrir-se al món i ser cosmopolita.

cliqueu aqui per a veure el que fan a Port Aventura

 (Segueix)

Hem vist a Rajoy i a Piqué brindant amb cava català per a fer les paus amb els empresaris catalans del cava, i suposem que seguiran fent-se més fotos amb l'empresariat nacional català. Rectificar es de savis, les cares amables dels 'ultres' espanyols es tiren enrera del boicot als productes catalans i es de preveure que tret de quatre ultres talibans 'incontrolats' no tindrem boicot, al meys de forma significativa.

Les causes? moltes i diverses, de fet no creiem que siguin senzilles d'entendre, pero podriem apuntar algunes:

- Els que 'vivim' a la xarxa hem comprovat que aquest boicot, tret de fer molt de 'soroll' i 'mal rotllo' no ha estat amplificat a internet més enllà dels blocs ultres talibans

- Les ganes de fer un 'contra-boicot als productes espanyols' s'ha començat a extendre entre certs cercles de la xarxa de forma lenta, pero incremental (recordeu l'exit del cas 'Leche Pascual')

- La reacció molt calmada del món politic i empresarial català que no ha entrat en la espiral de 'boicot-contra-boicot'

- I el més important: A qui es boicoteja? Aqui han errat el tret les llistes que han circulat amb tanta rapidesa: Si fan un boicot a l'aigua mineral 'Font Vella' estan posant en perill molts llocs de treball a Sant Hilari Sacalm (Catalunya) pero també a Guadalajara i a Granada (on hi han plantes d'embotellat de 'Font Vella'). Si fan boicot a 'Aquarel' (marca d'aigua de Nestlé, d'Esplugues de Llobregat) posen en perill els llocs de treball a Badajoz (lloc on s'envasa aquesta aigua) Si boicotegen a 'La Caixa' posen en perill moltes activitats culturals, socials i beques per a estudiants a posem per exemple... Salamanca, ja que la 'Fundació La Caixa' destina milions d'euros a aquesta mena d'activitats fora de Catalunya. així, podriem seguir fer un llistat enorme, que l'únic que demostraria es que, cada cop més empreses, siguin d'on siguin, estan interelacionades independentment dels territoris. I si fessim un 'contra-boicot als productes espanyols' per exemple a 'Leche Pascual', posariem en perill molts llocs de treball a la comarca d'Osona i fariem molt de mal als ramaders de la zona.

Brindem amb cava català per a que els caps visibles dels 'ultres' segueixin desactivant la bomba que van llençar ells mateixos fa uns dies... I recordem que a les guerres, ningu no hi guanya. (Segueix)

Cal començar a dir les coses pel seu nom, i ara, en plena epidemia de 'catalanofobia'qui esta finançant als mitjans 'ultres' que difonen l'odi i la crispació a l'Estat Espanyol, te noms:

- libertaddigital.es, manté insercions de banners publicitaris permanents de ENDESA, CEPSA I el Banco Santander Central Hispano

- minutodigital.com, inserta amb moltisima frecuència un megabanner del Banc Santander central Hispano.

Cal recordar quines empreses estan finançant als 'ultres', i per que no, iniciar alguna campanya d'enviament de cartes per a demanar la retirada d'aquesta publicitat en mitjans que no ajuden precisament a la convivència dels ciutadans i que atempten directament contra els interessos dels catalans, fins i tot, alguns grups podrien plantejar-se un boicot a aquestes marques.

Aquestes no són les uniques empreses que tenen aquesta actitut, n'hi han moltes més, i això no es una simple questió 'territorial' es una questió d'higiene democratica. (Segueix)

"Gandhi deia que el no-violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí, i ho dic ben alt, per si hi ha cap policia o cap fiscal: em declaro enemic de l'estat espanyol i amic d'ETA i de Batasuna."

Aquestes paraules van ser les que va dir Josep Maria Xirinacs a un acte públic i per dir això ara està a la presó. Segurament molts no ho signariem aixi, tal qual les va dir, pèro molts entenem perfectament el que volia dir, i coneixent la trajectòria de Xirinacs sabem que volia dir, senzillament defensar la 'no-violència' com a forma de lluita.

Ara cal que molts fem el mateix que ell va fer al final del franquisme i que a tants ens va alliçonar: aixecar la veu demanant la seva sortida immediata de la presó:

Llibertat per a Xirinacs, pasa-ho!

 (Segueix)

I segueixen... ara li ha tocat al Barça, han tornat a carregar contra una altra 'institució civil' catalana arran de l'acte del Correllengua que va organitzar la CAL. Ja se sap l'esport no es pot barrejar amb la politica, l'esport esta per sobre del be i del mal.

Anem a pams, primer de tot, el que faci un club de futbol es cosa seva, i dels seus socis. Segon , el Barça històricament ha fet costat a les reivindicacions i sentiments nacionals de Catalunya, sempre ha estat 'més que un club' i ho segueix sent, pel bo i pel dolent.

El que ha molestat als 'ultres' del PP valencià i als seus amics 'blaveros', es el que sempre els ha molestat: La existència d'un sentiment nacional diferent al castellà, i en aquests moments a sobre, saben que la seva clientela esta especialment receptiva a aquesta mena de declaracions. Cada valencià pot tenir el sentiment nacional que vulgui, només faltaria, pero aquests 'ultres' no representen a tots els valencians, ni molt menys, ens consta que una bona colla de valencians es van sentir molt satisfets al veure l'acte del Correllengua al Nou Camp, per tant, no hi ha res més a dir.

El que si que es molt més greu, es el nivell de soroll, intoxicació i crispació que acompanyen a les seves declaracions

- Precissament l'anterior govern ultradretà del PP, va declarar el futbol com a esdeveniment d'interes 'nacional' i més tard, altres governs, també van barrejar la politica amb l'esport en el tema de la selecció catalana d'hoquei, no cal anar a recordar com el franquisme (font d'inspiració d'aquests democrates de pa sucat amb oli) va utilitzar el futbol per a perpetuar-se.

- Les comparacions amb l'expansionisme alemany a l'epoca de la dictadura nacionalsocialista, totalment desafortunades, carents de tota lògica, es comenten per elles soles.

Potser s'enyoren del Barça de l'epoca Nuñez o Gaspart, tan bons espanyols tots dos...

 (Segueix)

No deuria ser normal que un estat, encara que sigui l'Estat Espanyol deixes que un mitjà de comunicació dinfongui consignes 'ultres' i no es una questió de coartar cap mena de llibertat d'expressió, es una pura questió d'ètica i democràcia. Aquest mateix estat va intervenir de forma més que discutible amb el tancament d'altres mitjans de comunicació (Gara, Egunkaria, etc...) amb l'argument de fomentar el terrorisme (!?). Es que el que fa la COPE a la 'tertulia' de Federico Jiménez Losantos no es terrorisme? Es que no estan difonent ideologia feixista? Es que no estan estenent intolerància i odi?

Si l'Estat Espanyol vol que ens creguem que no fa la vista grossa amb aquests feixistes, cacl que actui: una de dos, o obliga a la COPE a entrar en el joc democràtic, o senzillament, la tanca.

Una altra cosa més greu es que l'Estat Espanyol, mitjançant l'assignació a l'Esglesia Catòlica, esta finançant la COPE (Déu ens guard!!!). Com es que un estat entrega una suculenta partida econòmica a una esglesia? només a una? i els ciutadans que paguen i no son de cap religió? i a sobre no estan d'acord amb que aquesta religió financÌi amb els seus diners un monstre feixista com la COPE?.

Cal que posem a la mateixa taula els tres temes:

- El finançament 'especial' de l'Esglesia Catòlica (i les altres esglesies)

- El Finançament de la COPE per part de l'Esglesia .

- La deriva neofeixista dels continguts de la COPE

Iniciativa ciutadana per la retirada de Federico Jiménez Losantos de la COPE (cliqueu aqui per a donar suport)

 (Segueix)

Ja es oficial, els 'ultres' del PP inicien una campanya publicitaria contra el nou estatut per valor de mig milió d'euros. Aquesta campanya d'imatge serà només un bonic envolcall per a tota la campanya 'real' d'insults, mentides, agresions, declaracions i les accions terroristes de Losantos i els seus amics de la COPE. que tot sumat te un valor de molts milions d'euros si comptessim el cost dels minuts de TV i ràdio i les pàgines de premsa.

Aquesta gran inversió que indirectament es paga amb recursos públics i per tant nostres, (o d'on creieu que venen els ingressos dels partits??) te com a objectiu mobilitzar l'opinió publica de la meseta (i també a la seva clientela de casa nostra) i contribuir encara més a la manipulació i intoxicació informativa que s'esta consolidant a Espanya. L'ultim gran exemple d'estafa i engany mediàtic el vam viure en directe des d'el minut següent als atemptats de l'11-M a Madrid. Ara el tema és Catalunya i de retruc Euskadi (cliqueu aqui per veure aquesta perla de la intoxicació de la Brunete mediàtica)

 (Segueix)

Ja hi tornem: Fa pocs dies a Getafe, un grup de feixistes va montar una protesta contra el 'Nou estatut' al ple de l'Ajuntament, va acabar esdevenint un escandol amb resultat d'una dona ferida. Avui mateix els feixistes han provocat incidents greus a la Universitat Autònoma de Madrid, intentant reventar l'acte d'investidura 'Honoris Causa' de Santiago Carrillo amb resultat d'un detingut.

En els dos casos, el guió va ser semblant, un grup de provocadors feixistes que sota els eslogans per la unitat d'Espanya en el cas de Getafe i amb crits de 'asesino' dirigits a Santiago Carrillo fent referència a la versió feixista de la història de la II Republica i la Guerra Civil espanyola en el cas de l'Autònoma madrilenya. Aquest guió en tots dos casos, va tenir un mateix escenari, dos actes democràtics publics amb ciutadans. Els protagonistes eren de la mateixa collita... feixistes, uns militants del PP i els altres no, banderetes d'espanya, etc... En el cas de Getafe, el mateix alcalde va ordenar a la Policia Municipal que els expulses del recinte, en el cas de la Universitat, va ser el mateix public qui, unanimement el que els va fer fora, sense cap violència.

Aquestes noticies no tindrien cap relevancia si no fos perque estem vivint uns moments de gran excitació en la vida politica a l'Estat Espanyol a ran de l'aprovació del nou estatut de Catalunya. (Segueix)

Ja fa molts dies que estan circulant per la xarxa missatges amb llistes d'empreses i productes ubicats a Catalunya, cridant al boicot dels consumidors/usuaris contra aquestes empreses que "promouen la ruptura d'Espanya".A algunes ciutats de la meseta també es poden veure cartells amb l'eslogan "Boicot a La Caixa-Boicot a las empresas nacionalistas catalanas"

Son victimes de la seva pròpia ignorancia, els hi costa d'entendre tot, especialment que la economia esta globalitzada i realment moltes vegades so saben ni on es fabriquen els productes, com pasa amb les marques blanques.

No tenen en compte que aqui també han funcionat els boicots, recordeu el boicot de fa poc més d'un any a 'Leche Pascual'? El resultat va ser bonissim, van obrir una nova planta a Catalunya, van 'catalanitzar' la seva publicitat, van augmentar la inversió publicitària en mitjans catalans (diaris, TV3, etc...) i encara no s'han recuperat del tot.

- Podriem fomentar el consum de productes de la marca 'Llet Nostra', produit gràcies a un molt bon projecte que realment agrupa a cooperatives agraries catalanes.

- Podriem fomentar el boicot a 'Caja Madrid' o al BSCH, convidant a que els seus clients a Catalunya canviessin d'entitat, aqui en tenim unes quantes.

- Podriem demanar al boicot a 'Telefonica' i a 'Auna' (motius en sobren) i cridar als usuaris que s'apuntin a Jazztel, Wanadoo, BT, AlPi...

- Podriem fomentar la compra de vehicles SEAT, que a més d'ajudar a salvar els 1400 llocs de treball catalans que aniran al carrer, fariem caure la producció de les altres marques que es fabriquen a Espanya (Citroen, Ford, Opel, etc...)

- Podriem començar a fixar-nos en la procedència de la fruita i verdura que comprem, per a evitar comprar la que ens arriba de Múrcia, Almeria, Ciudad Real, Huelva, etc... i comprar la que es produeix a les nostres comarques.

- Podriem recomanar que aquest nadal, enlloc de comprar vi de Rioja o de la Ribera del Duero, compressim més vi i cava del Penedés i de les altres D.O. catalanes...

Som 7 milions de consumidors, que també sabem comprar, sabem escollir i sabem decidir. Esperem que aquests grup de fatxes analfabets de la 'caverna', deixin de tocar els nassos. A més, molts directius i membres dels Consells d'Administració d'aquestes empreses (Telefonica, Caja Madrid, BSCH, Pascual, Auna, etc...) ben presionats, si que podrien influir sobre els nostres veins més rancis i civilitzar-los una mica

Els podeu veure a: StopNacionalismo.com

 (Segueix)

Fins ara creiem que el PSC-PSOE només era el resultat de la suma de les dos corrents tradicionals del socialisme català, la del PSC i la de la federació catalana del PSOE.

Aquestes dues corrents, havien format un 'conglomerat' gegantí, degudament engreixat pels recursos del poder local i les diputacions, creant un complex sistema d'equilibris interns, que fins ara ha mantingut en funcionament una gran màquina electoral. Molts van ser els intents de que aquesta màquina entres en els despatxos del poder 'nacional', moltes contradiccions, moltes lluites, molts fracasos i algunes grans errades estratègiques. Desde la tardor de 1986 es va engendrar el que acabaria sent la cara del socialisme català. Aquella tardor, va sonar la veu de Samaranc i la seva coneguda frase '... a la ville de Barcelona!!'. Alli va començar un gran projecte de marqueting politic que va ilusionar a milions de catalans, i de retruc, va acabar fabricant un nou mite: Pasqual Maragall. La llegenda urbana diu que ell tot sol li va canviar la cara a la ciutat de Barcelona, ell sol va transformar la capital de Catalunya en una ciutat 'normal' a la europea, o millor dit, a la americana. Ja teniem el nostre Kenedy, pèro encara no ho sabiem, i pitxor encara: Al PSC-PSOE no eren del tot conscients de la magnitud del lider que tenien desaprofitat.

Només va ser questió de temps, als cartells electorals del PSC-PSOE va començar a apareixer la cara del nou 'Kenedy', el que modernitzaria Catalunya, si ho va fer amb Barcelona, perqué no ho hauria de tornar a fer amb Catalunya, Jordi Pujol encara no havia resolt la seva succesió, CiU ja s'anava desgastant... tot anava a favor

I va passar, un dia, els de CiU van canviar de foto al cartell electoral, ara hi sortia una cara nova, un kenedy nou: Artur Mas. Pèro ja era tard, l'altre kenedy ja portava temps al carrer, ja era conegut, tenia 'pedigi' i a més experiència, que més es podia demanar? (Segueix)

Potser caldria que els partits politics, sindicats, patronals i la societat civil més organitzada comences a 'moure el cul' de debò. Ens estem jugant molt, no és només una questió de pareules ni de definicions, es molt més que una pura questió identitària, que també.

Seria un error entrar a discutir amb aquells que no volen escoltar. Cal que fem molta pedagogia, si, que expliquem molt be, sense complexos, sense inferioritats, de forma clara i neta: no es tracta de que vulguem ser una nació, sino que ja ho som de nació, per tant cal ser forts, i aclarir molt bé alguns termes per a no caure en cap trampa.

Som nació per molts motius, pero el més important: perque volem. Qui te que decidir-ho sóm nosaltres, i no els ciutadans de la Meseta, es una pura questió de respecte. Totes les questions juridiques i legals, són les que es tenen que adaptar a la voluntat dels ciutadans i no a l'enrevés, per tant cap marc juridic pot invalidar una voluntat dels ciutadans: canvieu les lleis!.

Tot això no serviria de res si la nostra societat no és cacpaç de mobilitzar-se, es posible organitzar una manifestació masiva a Catalunya com la del 79 o com les de la guerra d'Irak? si la societat civil s'involucra a fons, si. Si el PSC juga ara el paper que va jugar el PSUC ala anys 70 i fa feina d'explicació a les seves "bosses d'electors no catalanoparlants", tenim molt aguanyat, Si CiU prima la seva 'visió de pais' per sobre de resentiments o interessos electorals, si ERC i ICV posen tota la carn a la graella de debò, tindriem una molt bona oportunitat, que cal saber aprofitar.

Elements reaccionaris n'hi han a les espanyes i a casa nostra i n'hi hauran sempre, pèro nosaltres sóm més. i a més tenim la raó. Cal parlar més clar, cal dir les coses pel seu nom, ens juguem molt més del que ens pensem. (Segueix)

Cal que parlem més clar, ells utilitzen les paraules amb una enorme càrrega de verí letal. El seu fort mai ha estat la cultura, recordem els alts índexs d'analfabetisme estructural al pais dels 'altres' fins fa poc més d'una generació.

El que els 'altres' voldrien es convertir el nou Estatut en una 'Ordenança del districte IV-Noreste', per això l'estatut que s'acaba d'aprovar al Parlament, no els agrada gens i els hi sembla la Constitució d'un estat.

Molts d'ells no volen ni tant sols un estatut 'a la valenciana', ja en tindrien prou amb les delegacions provincials dels ministeris, com ha estat sempre !.

Projecte d'Estatut d'Autonomia aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre del 2005

 (Segueix)

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Juny 2019					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
					1	2
3	4	5	6	7	8	9
10	11	12	13	14	15	16
17	18	19	20	21	22	23
24	25	26	27	28	29	30

• El Govern d'esquerres s'ha auto-enfonçat.
• Som una nació. nosaltres decidim. 10 de juliol Manifestació
• Unitat dels catalans? Ha arribat l'hora.
• Qui serà el nou ministre de Treball i Seguretat Social?
• La gran nevada.
• Diumenge 13: voteu, que jo no podré.
• Manifest en defensa dels drets fonamentals a Internet
• La dignitat de Catalunya
• La tragèdia del 'Alakrana': l'enèsim fràcas de la inteligència espanyola..... i del govern central.
• Ha arribat el temps dels canvis.
• Saura contra els pagesos: Per a que els tomàquets tingun gust de tomàquet.
• Millet i el desconcert de la burguesia catalana.
• La independència i les coalicions.
• Falangistas y compañía: Si no quereis caldo, tomad dos tazas.
• Catalunya, altre cop a l'ull de l'huracà
• Oh, Europa!
• A por ellos
• Perqué no et canvies el cotxe?
• Estadistqiues, no llegir
• Saura es queda a mitges.
• Avui manifestació, demà Saura dimissió.
• Saura dimissió!!
• Dimitirà Saura aquest cop?
• Madrid 2016: SI, però....
• Lliçó de Wyoming a la Brunete mediàtica.

• Els uns [106]
• Els feixistes [61]
• Els altres [50]
• Déu meu! tan dificil es? [45]
• Reconstrucció Nacional [31]
• Llengua i Cultura catalanes [17]
• Procés de Pau a Euskadi [17]
• Medi Ambient [14]
• Internacional [9]

• Els uns i els altres: Marco, et recomano que t'apuntis en algun curs. Dóna igual de...
• MARCO: Espero que os den la independencia para que, después de hundir...
• la laia: Eres un vendido y un pelota..seguro q eres + "charnego" q...
• la catalana: Esta gente está enferma, ya me lo dijo un chico "de fuera" hace...
• Rubeniken: Mireu tot es ben senzill, el client té l força de decidir, si no...
• zakaria: ola carma com estas!!!!

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents