Els uns i els altres

 Red Progresista.netxarxa de blocs sobiranistes Bloc col.lectiu. Qui són els uns? qui són els altres? d'on venim?
i el més important: cap a on anem?
Opinions sobre l'actualitat política de Catalunya,
una de les nacions més avançades d'Europa.... o no?.

La dignitat de Catalunya

domingo | 26 Novembre, 2009 18:28 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net technorati.com

Aquest article editorial es publica conjuntament amb les edicions dels diaris Avui, Diari de Girona, Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, El 9 Nou, El Periódico de Catalunya, La Mañana, La Vanguardia, Regió 7, Segre i El Punt.

La dignitat de Catalunya

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.

L’expectació és alta
L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

Els pactes obliguen
L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana
Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Podeu donar suport a aquest editorial a facebook clicant aquí

 (Segueix)

La tragèdia del 'Alakrana': l'enèsim fràcas de la inteligència espanyola..... i del govern central.

domingo | 05 Novembre, 2009 18:41 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net technorati.com

ja s'ha parlat molt d'aquest tema.... massa i tot. Un tema que podria haver estat 'menor' i haver-se resolt en un parell de setmanes, s'ha enquistat, agreujat i ara pinta molt malament.

Les aigües somalís s'han convertit en un sector de risc altíssim per al tràfic maritim en general. Les causes són complexes, però bàsicament és que l'estat somalí pràcticament ha desaparegut com a tal, s'ha reduït a la minima expressió, un pais submergit en la misèria, sense recursos, abandonat absolutament per occident ha generat tota una generació de joves que només pot sobreviure sortint a 'pescar' i cobrar un 'peatge' als tripulants d'embarcacions ocidentals 'riques' que pesquen aprop.

La gent que pràctica la pirattería, durant segles ha fet el mateix....... anglesos, espanyols, catalans, portuguesos, etc..... Ara els pirates són els somalís.

Avui per avui, la unica forma d'evitar un segrest i el 'peatge' és 'no passar per la zona', fins que l'estat somalí s'estabilitzi i garanteixi la seguretat, i això no passarà fins que aquest estat no garanteixi uns recursos i una mínima vida digna a aquestes generacions de somalís sense futur, la comunitat internacional alguna cosa haurà de fer, i no es tracta d'enviar-hi soldats, sino diners, metges, mestres, constructors, etc...

Les flotes dels paisos occidentals han de decidir si van a aquella zona de risc o no, i s'hi van, s'han de garantir la seva pròpia seguretat i els estats occidentals han d'ajudar en aquesta seguretat, que no vol dir ni militaritzar la zona, ni finançar el 100% de la protecció dels vaixells, cada part te la seva responsabilitat i l'han de saber asumir.

Ara hi ha una situació d'emergència, ja que hi han uns treballadors segrestats i les seves vides estan en perill, els retenen unes persones que han fet dels segrestos la seva unica forma de supervivència, dels ingressos d'aquests 'pirates' en dependen centenars de families senceres i una bona part de l'actual ¡pseudo-economia' somalí, ells no pararan fins que hagin cobrat, sigui com sigui.

El govern central no va actuar en el seu moment amb la prudència i serenitat que calía... Va enviar directament als militars a resoldre un conflicte que no era militar, i el resultat el tenim ara... uns pirates somalís detinguts a l'Estat espanyol i uns mariners espanyols 'detinguts' i ocultats a la selva somalí.... Cal felicitar a l'exèrcit i especialment a la ministra Chacón: ha aconseguit enrocar una situació crítica i dificultar una sortida negociada.

La pregunta que ens hauriem de fer és: Per a que serveix la inteligència espanyola? Per a que serveix el nostre ben estimat CNI? Compten amb milers d'empleats i agents, un pressupost milionari, recursos tècnics, informadors, col.laboradors sobre el terreny, confidents, relacions amb altres serveis d'inteligència d'altres estats, diners ocults per tot arreu per a comprar i pagar qualsevol mena de servei, etc....??????? Aquests serveis ja fan molt be moltes coses..... Per exemple s'aseguren que empreses com REPSOL renovin contractes amb paisos productors de petroli, per posar un cas. Es que no hi ha hagut temps, diners ni mitjans per a resoldre aquest tema parlant, negociant, comprant.....? Tan complicat és que un estat occidental democràtic hagués anat al poble més aillat de Somalia i en un parell d'operacions amb els contactes i els segrestradors haguessin desbloquejat el tema de forma que al cap de dos dies els 'pirates' haguessin alliberat als pescadors?

Cal que l'estat recomani no passejar per la zona, i que col.labori amb la seguretat dels vaixells, però si devant d'un conflicte, enlloc d'enviar a la inteligència, envia als militars..... l'unic que s'assegura és que el conflicti es faci més gran. Ara, encara estem a temps de corregir urgentment aquest 'error' i treure a aquesta gent d'alli, negociant i cedint... no es pot fer de cap altra forma. Un cop desactivat aquest conflicte, ja pendran mesures polítiques i el que calgui, amb més calma.

 (Segueix)
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb