Els uns i els altres

 Red Progresista.netxarxa de blocs sobiranistes Bloc col.lectiu. Qui són els uns? qui són els altres? d'on venim?
i el més important: cap a on anem?
Opinions sobre l'actualitat política de Catalunya,
una de les nacions més avançades d'Europa.... o no?.

La independència i les coalicions.

domingo | 14 Setembre, 2009 23:50 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net technorati.com

Arenys, diumenge 13/9/09, primer referèndum sobre la independència de Catalunya. Bona participació, excel.lents resultats. Eufòria en els cercles independentistes, rebuig lògic dels nacionalistes espanyols i un sorprenent desconcert en la resta de l'espectre polític català i espanyol.

Un entorn econòmic dificil, amb una greu crisi que cada dia afecta a més persones i que segueix posant en perill la pròpia continuitat del jove 'estat del benestar català', fa que la situació política sigui molt volàtil i que es produeixin 'moviments' bruscos en la societat. Coses que fa pocs mesos semblaven imposibles, demà podrien ser fets consumats.

És evident que Catalunya arrossega de fa molt temps una voluminosa llista de greuges, queixes, atacs, humiliacions, patiments, expolis, etc... que s'acumulen en el substrat més profund de l'ànima de molts catalans. malgrat tot, aquesta acumulació, pasa i creix de pares a fills amb l'esperança de que algun dia, els anhels col.lectius i les aspiracions ofegades es puguin fer realitat.

El referèndum d'autodeterminació d'Arenys, ha estat una primera catarsi, ha estat una petita espurna que ha donat prou llum com per a creure que aquesta llum podrà creixer i durar..... Durar per a quedar sempre encesa.

La política catalana dels darrers decenis, i el vot dels catalans, ens agradi o no, s'ha mogut entre el doble eix 'esquerra-dreta' i 'Catalunya-Espanya'. A Catalunya, qualsevol anàlisi polític que no contempli aquest fet i el doble eix, està condemnat a un estrepitós fracàs.

És cert que Catalunya pot obrir la via cap a la independència. La unica via posible és la democràtica, avui no hi ha cap altra. Però la democràcia no ve de sèrie... Hem de ser molt més forts i estar molt més units que ara per a poder lluitar, no serà fàcil. Aquesta força necessària només pot venir de les urnes i del carrer i això significa esforç, molt d'esforç i sacrifici. Els primers que han de fer l'esforç són els nostres representants i els partits. Els partits catalans, avui, despres del 13-S, s'han fet petits i estrets.

Els catalans que vulguin un Parlament amb una majoria favorable a la independència de Catalunya, s'han de trobar amb una unica papereta als col.legis electorals en les properes eleccions. Cal que d'immediat els partits i grups que tenen com a objectiu comú la independència de Catalunya, formin una coalició clara, potent i coherent que tingui el recolzament en bloc de tot els moviments independentistes. Aquesta coalició ha de ser molt més que una simple suma d'ERC, Reagrupament, les CUP i fins i tot l'EPM. Aquesta coalició ha d'aconseguir sumar als votants d'aquests partits i grups, si, però també ha de conseguir-ne d'exvotants del PSC, d'ICV i de CiU. Si els responsables dels partits no valoren aquesta opció o altres semblants, si no ens escolten, ens trobaríem devant de 2, 3 o fins i tot més paperetes independentistes diferents als col.legis electorals.... si és que hi anem. La espurna d'Arenys s'haurà apagat per molt més temps.

 (Segueix)

Falangistas y compañía: Si no quereis caldo, tomad dos tazas.

domingo | 09 Setembre, 2009 23:55 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net technorati.com

Tots sabem que la consulta popular que es celebrarà aquest diumenge a Arenys no te caràcter vinculant i ni tant sols és oficial. Sabem que aquesta iniciativa de caràcter local no hagués anat més enllà d'una simple nota breu als diaris el dilluns 14. Sabem que un acte com aquest seria molt complicat d'extrapolar a altres llocs. Tots sabem moltes coses.

Primer vam veure com els nacionalistes espanyols del PP i Ciutadans van bramar contra aquest referèndum i contra l'Ajuntament que li donava suport. Era d'esperar, entra dintre de tota lògica que els feixistes espanyols protestessin. tampoc hi podien fer res més.

Despres vam veure com els feixistes de Falange convocaven una manifestació al mateix lloc i el mateix dia on es celebrava la consulta popular per a deixar clar que la unica nació és l'espanyola. Advertien que hi arribarien amb centenars de falangistes vinguts en autocars d'arreu de l'Estat per a reconquerir aquell bonic poblet revoltat. La Conselleria d'Interior finalment va suspendre la manifestació traslladant-la una setmana més endavant per a que no coincidís amb el referèndum.

Despres varem veure com l'Estat intervenia mitjançant el jutjat, per a prohibir expressament el referèndum. Amenaçant a l'Ajuntament per a que no hi donés cap suport. Això ja no era tan lògic... Tots pensàvem que aquesta gent deu tenir molt poca feina com per a dedicar el seu temps prohibint aquestes coses.

Ens va molestar que precissament l'advocat de l'Estat que va portar el tema al jutjat, fos un falangista conegut i reconegut, candidat a les eleccions i actual assessor d'alguns càrrecs públics del PP de Catalunya. Es que l'Estat no te cap recurs per a enviar a fer la feina bruta a cap altra persona?. Com és que l'Estat s'atrevia a una provocació de tal envergadura?

Finalment, la 'justícia' espanyola, autoritza la manifestació feixista el mateix dia i lloc inicials i confirma expressament que la consulta no es pot celebrar. Veure per a creure: Es prohibeix una consulta democràtica mentre s'aprova una manifestació feixista. Aquest greu error de l'Estat ha servit per a calentar encara més els dies previs a la Diada. Ha elevat el grau de desafecció que s'havia començat a reduïr amb l'acord de finançament i ha ajudat a decidir a uns quants ciutadans catalans per a passar-se políticament al camp de l'independentisme.

No cal entrar a explicar l'aspecte ètic i moral de la decissió espanyola, ni la vessant politica del tema... aquests dies hi han hagut molts comentaristes a molts mitjans prou eloquents.... Ara l'unic que caldrà constatar és que el diumenge 13 de setembre segurament hi haurà més gent que avui recolzant les posicions independentistes. Li haurem de dir a l'Estat, als nacionalistes espanyols i als seus acòlits a Catalunya alló de 'Si no querias caldo... toma dos tazas'. Gràcies per ajudar-nos a avançar cap a la independència.

 (Segueix)
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb