Els uns i els altres

El Conseller de Governació Xavier Vendrell, va ser membre de 'Terra Lliure'? I qué?

domingo | 28 Abril, 2006 02:18 | Compartir:

Vaja, Ara es desperten alguns! Algun mitjà local ha fabricat una notícia pretesament espectacular i amb vocació d'escàndol, però que ni tant sols la Brunete mediàtica sap com agafar-la.

Aquests suposats periodistes diuen que han averiguat que el nou Conseller de Governació va ser membre de Terra Lluire. Potser sigui cert o potser no, que nosaltres sapiguem, a l'any 2006, no és cap delicte haver estat membre de Terra Lliure durant els anys 80, ni molt menys! i no sols el flamant Conseller, hi han uns quants ciutadans que hi van pertanyer a aquesta petita organització, eren temps del GAL, la LOAPA, Tejero... i la democràcia encara era massa tendra, Molts catalans encara tenien les ferides ben vives i tot just començàvem a apendre a empasar-nos el dolor i la ràbia de veure als vells assasins i als seus amics, perpetuant-se en els despatxos del poder... Quina nit tan màgica d'aquella tardor de 1986 quan el respectat ex-president franquista de la Diputació de Barcelona va fer public el nomenament de Barcelona com a seu olimpica! Quantes abraçades entre aquells ex-franquistes fills de Porcioles i els nous progres postmoderns i ex-revolucionaris.

Que bonic era tot... Tot? Donç no! Durant aquells primers anys de la democràcia al nostre pais encara es torturava a les comissaries i a les presons, (Us ho podem assegurar de primerìssima mà) van haver de tancar milers d'empreses deixant milers de treballadors al carrer (Això tambè ho vam viure en carn pròpia) La especulació a les grans ciutats seguia sent pràctica habitual i quotidiana. Els drets dels joves no existíen, la igualtat de les dones, era pura fantasia. I el català? més val no parlar-ne. Eren temps de canvi...

Alguns joves (i no tant joves) devant d'aquell panorama, es van organitzar, (avui costa d'entendre fins i tot aquesta expressió) ja sigui en grups excursionistes o en grups polítics de tota mena, però això si, tots antifeixistes i defensors dels drets nacionals. Circulaven infinitat de manifestos signats per autèntiques 'sopes de lletres'... Deuriem d'estar molt orgullosos d'aquells joves. Joves que equivocats o no, van sacrificar el millor de la seva joventut per a lluitar pels nostres drets, drets que avui potser sembla que venen 'de sèrie' pel sol fet d'haver nascut, sense pensar que s'han aconseguit a base de molt esforç. Molts altres drets encara estan per arribar, potser la propera generació de joves lluitarà per ells...

Terra Lliure es va formar amb persones procedents de petits grups independentistes i d'esquerres, i va ser una d'aquestes organitzacions (com moltes d'altres) que pretenien lluitar pels drets nacionals amb la força de les armes. Ara, amb el pas del temps, per a alguns ciutadans que vàrem viure aquells temps, quasi ens sembla infantil i entranyable, fins i tot podriem posar en dubte que realment fos una organització propiament dita... van donar moltes mostres de desorganització. Terra Lliure i els grups que li donaven cobertura eren molt endogàmics, i encara que comptaven amb una important càrrega política, d'organització militar no en tenien absolutament res. Ni de bon tros es pot comparar amb ETA, ja els hagués agradat, molts d'ells s'enmirallaven cada dia amb ETA . Afortunadament ells mateixos amb l'ajuda impagable d'alguns ciutadans, van saber rectificar i no seguir per un camí que certament no duia enlloc. Aqui si que es va reconduir tota aquesta lluita 'armada' cap a una lluita estrictament politica, i ara es ETA qui s'enmiralla amb Terra Lliure. Gràcies a molts que discretament ho van aconseguir, ells van impedir que a casa nostra també vessés la sang, que la ràbia es canalitzés cap a vies més útils i menys primàries que anar fotent trets als fatxes.

Xavier Vendrell, molt provablement ni tant sols arribà a ser membre en actiu de Terra Lliure o potser va exercir d'ideòleg, o potser va montar algun 'aparell logistic' o ves a saber... I qué? D'aquest nou Conseller l'únic que coneixem fora de la biografia oficial és que sempre ha estat al bàndol dels nostres, lluitant contra els altres. De jovenet quan va acabar d'estudiar i va anar a 'fer la mili' a Albacete, es va dedicar a ajudar als seus companys 'reclutes' catalans a ser forts i suportar les vexacions dels militars feixistes espanyols, Fins i tot en una ocasió molt delicada, quan un soldat va aparèixer mort per 'suicidi' a la caserna, va saber donar suport als companys i ajudar-los a mantenir la calma evitant més danys. Fins i tot va fer que el català fos la llengua d'us entre soldats catalans castellanoparlants.

Xavier Vendrell des d'el seu lloc, igual que molts de nosaltres des d'el nostre, vam fer el que vam poder per aconseguir els drets més bàsics, drets com per exemple que alguns descerebrats a casa nostra avui puguin escriure lliurement ximpleries als mitjans de comunicació sobre aquells joves lluitadors i encara tinguin la gosadia de criminalitzar-los, I que malgrat els temps que corren, desitgem que segueixin exercint el seu dret a escriure imbecilitats d'ignorant cada vegada que vulguin.

(Segueix)